5. L’organització de les meves classes

Hola a tots!

Avui m’agradaria parlar-vos de com han estat organitzades les meves classes. A grans trets diria que han seguit una programació per objectius, és a dir, els professors han utilitzats Plans Docents que integraven una sèrie de tasques per arribar a aconseguir uns objectius determinats.

És cert que no ha estat fins ara, fins que no hi he reflexionat, que no m’he adonat d’aquesta metodologia. Així doncs, mentre estava a classe, no tenia ni idea que estava sent subjecte d’un ensenyament basat en la programació per objectius i, de fet, ni tan sols coneixia la seva base teòrica.

Ara sé que aquesta programació està molt relacionada amb la taxonomia de Benjamin Bloom, un psicòleg que va classificar els objectius d’aprenentatge i va elaborar taxonomies per a l’ensenyament. Us mostro una imatge de l’escala d’aprenentatge que ell proposa. Crec que la gran majoria hem tingut un ensenyament que seguia l’ordre d’aquesta escala.

També m’agradaria preguntar-vos com vàreu viure les pràctiques d’anàlisi gramatical (si és que en vàreu tenir). En el meu cas van ser bàsicament deductives, ja que primer ens explicaven les regles, després ens donaven exemples concrets, a continuació ens feien practicar i, per últim, ens avaluaven. Així doncs, molt poques vegades vaig haver de buscar i construir la norma a partir d’un text, per exemple.

Unes imatges del meu llibre de català. Com veieu, l’explicació de la regla gramatical és a baix de tot, però els professors és el que ens feien llegir primer.

 

Una altra manera de treballar la llengua és a partir de l’escalfament, present en la progressió de classes. Sé que sembla un terme esportiu, però és que en realitat no se n’allunya tant. No podem pas començar a jugar si estem freds, oi? Deixeu-me que us expliqui una experiència pròpia. Recordo especialment una classes d’anglès en què vam mirar un vídeo on sortien un rei i els seus súbdits. El rei no parava de donar ordres. Després del vídeo, la professora ens va preguntar què estava fent aquest rei i quina construcció gramatical crèiem que utilitzava. A continuació, ens va fer una petita explicació i ens va donar uns quants exemples més de l’imperatiu. Tinc un bon record d’aquesta pràctica, però no la puc avaluar objectivament, ja que no l’he viscuda suficients vegades com per poder opinar.

Una altra etapa de la progressió de classes són les pràctiques mecàniques. Aquestes sí que les he patit tot sovint i les trobo bastant repetitives i pesades. Pel que fa a les pràctiques controlades,són una mica més interessants, però tampoc són les meves preferides. Us n’adjunto un exemple.

Alguns exemples en anglès.

 

Actualment està molt de moda el treball per projectes o tasques. Personalment, no ha estat fins a la Universitat que m’he endinsat en aquest món, però penso que m’ha permès aprendre moltes coses i el considero força útil. Alguns exemples que segurament tots compartiu són els famosos estudis de casos i ABP que tractaven temes lingüístics emmarcats en contextos educatius, empresarials, tecnològics, socials, etc. Tot i així, en aquestes assignatures no estudiàvem les llengües en elles mateixes, i m’agradaria molt poder experimentar aquesta metodologia en l’ensenyament de llengües.

També està molt de moda el treball en grup. Fa uns anys, quan anava a l’escola i a l’institut, tant les classes com les notes eren més individualistes. Ara bé, un cop vaig anar a la universitat, vaig descobrir unes classes molt més cooperatives que contemplaven una immensitat de treballs en grup o per parella. Penso que en part és positiu, ja que et permet aprendre dels teus companys i, en certa mesura, et prepara pel món professional. Tot i així, tot té els seus pros i contres, i quan et toca treballar amb persones que no t’hi entens esdevé una tasca molt difícil.

Per últim, voldria compartir amb vosaltres la imatge que tinc de mi mateixa durant tots aquests anys d’aprenentatge de llengües. Malauradament, em veig en una classe tancada, escoltant al professor i prenent apunts. Penso que les classes en general i, especialment les de llengua, haurien de ser molt més dinàmiques i l’alumne hauria de tenir un paper actiu, no pas passiu. No podem pretendre que un estudiant aprengui una llengua per art de màgia. Ha de practicar i també s’ha d’equivocar, i el docent ha d’estar allà per guiar-lo i ajudar-lo, no per donar-li muntanyes de teoria que ni tan sols pot retenir.  Espero que la tendència vagi canviant al llarg dels anys i que els futurs estudiants tinguin una visió diferent de les seves classes de llengua.